Per a municipis inclosos en l’Annex del Decret Llei 3/2023:
El termini de 5 anys establert al text jurídic s’inicia en la data d’aprovació de l’esmentat DL. I per tant, finalitza al novembre de l’any 2028.
No, un canvi de nom suposa una pròrroga o renovació d’una llicència.
Les comunicacions tenen una duració de 5 anys obligatòriament per regulació del DL i no es pot reduir aquest període. En el cas de rebre sol·licitud de pròrroga, l’Ajuntament haurà de decidir si es concedeix. Les pròrrogues es podran acceptar o denegar motivadament.
Actualment, els municipis que estan inclosos a l’Annex del Decret tenen suspès l’atorgament de llicències fins a l’aprovació d’un planejament que contempli aquest ús, com a ús compatible amb l’habitatge. Mentre no es tramiti aquesta modificació de planejament, l’ús resulta incompatible amb el planejament i, per tant, es recomana resoldre les peticions de noves llicències o autoritzacions inadmetent les mateixes, ja que no es poden tramitar mentre el planejament urbanístic municipal no reconegui aquest ús.
Aquesta és una opció que es considera que té potencial, si bé caldria estudiar-la amb més detall i desplegar-la a través del corresponent planejament (Pla especial urbanístic), on es podrien establir zones prioritàries per a l’emplaçament dels HUTs i es podria també preveure un termini delimitat per al desenvolupament d’aquesta activitat (5 anys amb possible pròrroga de 5 anys, per exemple).
Totes les empreses i establiments turístics (inclosos els HUTs) han d’estar inscrits en el Registre de Turisme de Catalunya de la Generalitat, a la qual es pot accedir telemàticament en el següent enllaç:
Tanmateix, aquest aplicatiu no permet tenir informació en relació a aquells HUTs irregulars que no disposin de la corresponent habilitació administrativa. A aquests efectes, la Generalitat ha habilitat una eina de rastreig telemàtic d’aquests establiments irregulars o il·legals. Es pot trobar informació respecte a aquesta eina en el següent enllaç:
El criteri d’adjudicació de sol·licituds és per concurrència competitiva, caldrà establir el corresponent criteri i regulació bàsica al respecte en el planejament o ordenança que el desplegui. En cap cas serà per ordre d’entrada o antiguitat.
Si, cada municipi ha d’establir el seu criteri de densitat d’HUTs. 10 huts per a cada 100 habitants és el topall que estableix el Decret, però es pot definir una densitat d’huts inferior. Fins i tot, justificant la tensió del mercat de l’habitatge o altres elements, es podria establir un percentatge inferior a 5 huts per a cada 100 habitants.
El termini per a poder sol·licitar la pròrroga és a partir del quart any de vigència del règim transitori establert pel DL3/23 i abans d’acabar el termini transitori previst per aquesta norma.
La possibilitat de preveure una pròrroga dels HUTs habilitats abans de l’entrada en vigor del DL3/23, està prevista a la Disposició transitòria segona de l’esmentada norma. Aquest és un mecanisme extraordinari i ha d’estar especialment justificat l’atorgament d’aquesta pròrroga.
El model d’ordenança que es troba dins de la documentació publicada a “Assessorament jurídic a entitats locals de l’Alt Pirineu i Aran en matèria d’habitatges d’ús turístic (HUTs)” proposa alguns criteris en relació a les pròrrogues. Aquest contingut es va recollir i elaborar d’acord amb les intervencions de persones assistents a la jornada que es va fer a Sort, el passat 3 d’abril de 2025.
Article 31.- Criteris a tenir en compte per a la resolució de possibles peticions de pròrroga sobre la duració de les habilitacions de HUTs en el moment de l’entrada en vigor del Decret Llei 3/2023
- D’acord amb la disposició transitòria segona del Decret Llei 3/2023, el titular d’un HUT degudament habilitat en el moment de l’entrada en vigor de l’esmentada norma podrà sol·licitar una única ampliació, per un període de cinc anys, del règim transitori establert a la Disposició transitòria segona del Decret Llei, sempre i quan acrediti que el termini de cinc anys inicial no compensa la pèrdua del títol habilitant d’habitatge d’ús turístic. L’ampliació s’ha de presentar davant de l’Ajuntament que correspongui durant l’últim any de vigència del règim transitori establert al Decret Llei.
- Sense perjudici de la resolució que adopti en el moment oportú aquest Ajuntament, atenent a les circumstàncies concretes del cas i a la prova aportada a l’expedient, s’estableixen els següents criteris a tenir en compte per a valorar les possibles peticions de pròrroga que es presentin per part dels titulars dels HUTs, d’acord amb l’exposat en el paràgraf anterior:
- a) No es presumeix en cap cas que els titulars de HUT disposin d’un dret a pròrroga del règim transitori, i en tot cas, caldrà acreditar que el termini previst pel règim transitori no compensa la pèrdua del títol habilitant de HUT.
- b) L’explotació turística no pot ser entesa com a activitat consubstancial als habitatges, motiu pel qual, el fet que un immoble deixi de poder ser utilitzat com a HUT no comporta una limitació a l’ús propi del mateix; tot això de conformitat amb la jurisprudència (entre d’altres, la Sentència del Tribunal Constitucional número 64/2025, de 13 de març, per la qual es desestima el recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret Llei 3/2023).
- c) La inversió realitzada en l’adquisició i reforma d’un habitatge no es pot considerar una inversió a amortitzar a través de l’ús turístic de l’esmentat immoble, ja que l’ús propi de l’habitatge i la possibilitat d’explotació econòmica del mateix segueix estant a disposició de la persona propietària de l’immoble mitjançant d’altres negocis jurídics com la venda o l’arrendament d’ús d’habitatge conforme la Llei d’Arrendaments Urbans.
- d) La reducció d’ingressos que es pugui arribar a produir en finalitzar el termini transitori previst pel Decret Llei i cessar l’activitat de HUT, no justifica l’atorgament d’una pròrroga del termini, atès que es tracta d’una mera expectativa de guany i no deriva d’una lesió antijurídica generada per l’Administració a la persona titular del HUT, tenint en compte especialment els motius d’interès general que justifiquen la limitació d’aquest tipus d’activitats en els municipis inclosos a l’Annex del Decret Llei.
El dret a prorrogar passa per davant les pròrrogues de les llicències actuals respecte les noves llicències. Aquestes donen drets a propietaris i en treuen a possibles interessats.
El realment rellevant és veure de quins municipis parlem i si estan o no inclosos a l’annex del Decret Llei 3/2023. Per tant, dins del termini de 5 anys des de l’aprovació del Decret Llei, als municipis inclosos a l’annex no es podran admetre nous HUTs (estan sotmesos a llicència urbanística i les llicències estan bloquejades per efectes del DLlei, al considerar-lo un ús no compatible, a menys que hi hagi una regulació nova al respecte a nivell de planejament). En aquests moments no és rellevant el número de HUTs que realment hi hagi al municipi per a l’atorgament de llicències, si s’està inclòs dins de l’annex, les llicències estan bloquejades.
Respecte al als municipis que no estan inclosos en el Decret, els HUTs queden sotmesos a comunicació prèvia i no està suspès l’atorgament de noves habilitacions a menys que es faci una suspensió de llicències expressa per l’Ajuntament amb motiu de la tramitació d’un nou planejament urbanístic en matèria de HUTs.
Complement de les preguntes freqüents que s’han realitzat en les sessions d’assessorament jurídic presencial al febrer (Sort) i març (Puigcerdà) de 2026:
En el cas dels municipis inclosos en l’annex Decret Llei 3/23, les autoritzacions dels HUTs preexistents tenen una durada de 5 anys d’acord amb aquesta norma i no és recomanable afectar-les abans d’arribar a aquest termini, ja que aquest termini de vigència pretén compensar als propietaris que després d’aquest període perdran les seves llicències.
En el cas de municipis NO inclosos en els annexes, es pot valorar iniciar expedients administratius per a deixar sense efecte les autoritzacions si s’acredita que no s’utilitzen durant un període llarg de temps. A aquests efectes caldrà acreditar aquesta manca d’ús i una de les vies podria ser la informació del pagament de la taxa turística (si no es paga taxa, no hi ha activitat).
Les llicències i autoritzacions administratives s’atorguen sense perjudici de les qüestions civils que es puguin produir en cada cas. La llicència és un instrument reglat que s’ha d’atorgar en base a la normativa d’aplicació. En el cas que un Ajuntament atorgui una llicència i existeixi alguna limitació civil al respecte, la comunitat de propietaris podrà fer valdre els seus drets al respecte davant del propietari concret, amb els mecanimses que es preveuen al respecte a la normativa civil. L’Ajuntament, al otorgar la llicència pot advertir que la mateixa s’atorga sense perjudici dels condicionants o limitacions que puguin existir, derivats d’altre normativa d’aplicació.
Recentment s’ha aprovat la Llei 2/2026, de 6 de març, de modificació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i de creació de la taxa pel servei de gestió i recaptació del recàrrec municipal de l’impost. L’esmentada normativa preveu la possibilitat de que es pugui establir un recàrrec sobre la taxa turística en determinats casos, si bé la mateixa requerirà l’aprovació d’una ordenança fiscal específica i la formalització del corresponent marc de gestió amb la Generalitat per part de l’Ajuntament.
En el cas de planejaments que regulin l’ús de HUTs conforme al nou Decret Llei, com s’ha apuntat en altres preguntes, l’atorgament de les llicències conforme al Decret Llei s’ha de dur a terme seguint criteris de transparència i concurrència competitiva.
Ara bé, el procediment i els criteris per a l’atorgament de llicències NO és una qüestió que necessàriament s’hagi de regular a través del planejament que reguli l’ús de HUTs, de fet el més recomanable és que aquesta matèria es reguli a través d’ordenances de desplegament del planejament, ja que l’ordenació de l’ús queda regulada al planejament, però l’atorgament de llicències pot requerir d’ajustos o modificacions més recurrents que poden ser més àgils a través de l’ordenança.
És viable i recomanable establir una taxa per a la prestació d’aquest servei, igual que es fa per les llicències d’obres, activitats, etc. Ara bé, la quantia d’aquesta taxa no pot ser disuasòria (això és, una taxa amb quantia molt alta per a evitar que es demani), ja que la jurisprudència ha declarat la necessitat de que la taxa reflecteixi el cost real del servei prestat i no pot comportar una càrrega desproporcionada i injustificada pel ciutadà.
El Reial Decret 312/2024 és una normativa estatal derivada d’un Reglament de la UE que obliga a que els allotjaments de curta durada disposin d’un número d’identificació en el Registre de la Propietat per a anunciar-se a les plataformes digitals. Tanmateix, la inexistència d’aquest número no és una qüestió a control·lar per part de l’Ajuntament i no interfereix en l’atorgament de la llicència o autorització de HUT d’acord amb la normativa vigent en aquest moment.