
Taula d'Habitatge
La Taula d’habitatge de l’Alt Pirineu i Aran és un òrgan permanent público-privat, impulsat conjuntament per l’Idapa i l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, amb representació d’agents de les comarques alt pirinenques de l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i de la Val d’Aran. Es reuneix de manera periòdica i s’estructura en una assemblea general i en cinc grups de treball.
Objectiu general:
Fer front al repte de l’accés a l’habitatge a l’Alt Pirineu i Aran a partir de la coordinació i la cooperació entre agents clau del territori.
Objectius específics:
- Abordar l’àmbit de l’habitatge des d’una visió social i, concretament, de desenvolupament local, posant les persones al centre de les estratègies.
- Identificar mancances i/o possibles línies de treball viables per facilitar l’accés a l’habitatge als municipis alt pirinencs.
- Generar espais de transferència de coneixement i compartir estratègies de bones pràctiques que funcionen al territori i que poden ser replicables.
- Cooperar entre agents públics i privats, i de diversos nivells administratius per a resoldre problemàtiques comunes en l’àmbit de l’habitatge.
- Aprendre d’altres territoris amb particularitats semblants i cercar la replicabilitat dels projectes que es duguin a terme.
- Esdevenir l’espai de referència de col·laboració i d’establiment de sinèrgies entre els diferents agents per donar una resposta al context i les necessitats tant del moment.
- Impulsar actuacions i recursos concrets que tinguin l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge als municipis alt pirinencs.
Actualment els quatre grups de treball responen als quatre eixos estratègics que es van prioritzar per part dels/les propis membres de la Taula. Aquests són:
Eix 1. Informació sobre l’ús i l’estat del parc d’habitatges
Objectiu: Ampliar la informació objectiva sobre la situació del parc d’habitatges als municipis alt pirinencs per tal de poder facilitar actuacions i polítiques que s’ajustin a les necessitats reals dels seus nuclis.
Eix 2. Ampliació del parc d’habitatge públic
Objectiu: Vetllar garantir una oferta d’habitatge de titularitat pública i per a ús d’habitatge permanent als nuclis alt pirinencs, a preus assequibles i que quedi al marge de les dinàmiques del mercat.
Eix 3. Incentivació de l’oferta de lloguer permanent assequible i estable enfront altres usos de l’habitatge (com ara els HUTS i els habitatges buits)
Objectiu: Incrementar l’oferta d’habitatge assequible i estable en règim de lloguer permanent a les comarques alt pirinenques, potenciant l’activació i conversió d’habitatges buits o HUTS en habitatges permanents, o vetllar per la convivència d’aquesta pràctica amb l’accés a l’habitatge assequible i de caràcter permanent als nuclis.
Eix 4. Impuls de fórmules alternatives d’accés a l’habitatge
Objectiu: Incentivar i donar suport a la creació i consolidació de models alternatius d’accés a l’habitatge al territori, com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, com la masoveria urbana, entre d’altres.
Eix 5. Incidència política.
Objectiu: Exercir un rol actiu com a interlocutor territorial davant les administracions per tal de visibilitzar la realitat específica de l’Alt Pirineu i Aran i influir en les polítiques d’habitatge perquè responguin a les necessitats del territori.
L’Alt Pirineu i Aran compta amb realitats molt diverses però en general viu una situació de fragilitat demogràfica. Davant d’aquesta, l’accés a l’habitatge es situa com a factor clau per a fer front al repte poblacional. La fixació de població és important perquè condiciona el desenvolupament i el futur del territori en qüestió.
Cada vegada es fa més palesa la dificultat d’accés a l’habitatge a les comarques alt pirinenques. Algunes de les causes d’aquesta manca d’oferta per a les persones que habiten aquests territoris són compartides a tot el territori i altres s’accentuen a determinades àrees. L’elevada presència d’habitatges buits, la necessitat de rehabilitació dels immobles o la pressió de segones residències o habitatges d’ús turístic en són algunes exemples.
Aquesta situació comporta que nombroses poblacions del territori pateixin processos de gentrificació i l’accés a un habitatge digne i assequible es converteixi en un repte.
Davant d’aquesta situació, durant l’any 2020 l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) va impulsar un grup de treball que unia persones tècniques de les 6 comarques alt pirinenques per tal d’intentar abordar de manera conjunta aquest repte. En aquesta fase, s’havien començat a organitzar unes “Jornades per habitar el Pirineu”, que no es van poder celebrar degut a la situació de pandèmia, i es va elaborar un Estudi de la percepció dels ens locals de l’Alt Pirineu i Aran sobre l’accés a l’habitatge.
En l’Estudi, el 90% dels municipis participants manifestaven que “l’accés a l’habitatge és un del problemes importants i prioritaris que ha d’afrontar i que per a la seva resolució es fa necessari l’establiment de línies de treball adaptades a la realitat de muntanya”.
Per tots aquests motius, des de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, en coordinació amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, l’any 2021 es va començar a treballar per ampliar el grup de treball tècnic amb l’objectiu que esdevingués la Taula d’habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, aplegant també agents polítics, entitats socials i representants del sector privat de les 5 comarques alt pirinenques i l’Aran.
Principis de governança de la Taula
- Transparència: accés públic a les actes, acords i documentació de treball.
- Participació: garantir que tots els agents poden fer sentir la seva veu en igualtat de condicions.
- Representativitat territorial i sectorial: equilibrar les veus dels 5 comarques i Aran, i els diferents àmbits implicats.
- Rotació i renovació: facilitar, periòdicament, la renovació i incorporació de membres.
- Retorn i publicació de resultats: informe anual amb resultats i perspectives.
Composició i selecció dels membres
Formen part de la Taula:
- Administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals, Conselh Generau d’Aran, Generalitat, Diputació).
- Tècnics (urbanisme, habitatge, arquitectes municipals).
- Moviments socials i entitats veïnals.
- Sector privat (cooperatives, promotores, immobiliàries, etc.).
- Acadèmia o experts independents.
En concret, les entitats que es convoquen en el marc de la Taula, i que per tant es reconeixen com a membres, són:
- Oficina Local d’Habitatgede l’Alt Urgell
- Oficina Local d’Habitatge de l’Alta Ribagorça
- Oficina Local d’Habitatge de la Cerdanya
- Oficina Local d’Habitatge del Pallars Jussà
- Oficina Local d’Habitatge del Pallars Sobirà
- Oficina tècnica del Conselh Generau d’Aran
- Oficina Local d’Habitatge de Tremp
- Àrea urbanisme del Consell Comarcal Cerdanya
- Oficina Jove de l’Alt Urgell
- Ajuntament de la Vall de Boí
- Ajuntament de la Pobla de Segur
- Ajuntament de Bellver de Cerdanya
- Ajuntament de Montellà i Martinet
- Ajuntament de Tremp
- Ajuntament de Baix Pallars
- Ajuntament de Vall Cardós
- Ajuntament de Vielha
- GAL Pirineu Occidental
- GAL Alt Urgell Cerdanya
- Servei Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu i Aran
- Direcció General de Polítiques de Muntanya
- Direcció General d’Habitatge de Catalunya
- Agència d’Habitatge de Catalunya
- Associació Micropobles
- Associació d’iniciatives rurals de Catalunya (ARCA)
- Associació Reviure les Valls
- Pirineu Viu
- Sindicat de llogateres de l’Alt Urgell
- Sindicat d’habitatge del Pallars Sobirà
- Grup d’habitatge Cooperatiu La Duvella
- Cooperativa d’habitatge La Tremolina de Muntanya
- Cooperativa de serveis a les persones Alba Jussà, SCCL i projecte d’habitatge social El Rogle
- Pallars Actiu
- Immobiliària Clau Cerdanya
- Institut per al desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu i Aran
- Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran
Sistema de participació i selecció:
- La Taula d’habitatge de l’Alt Pirineu i Aran compta amb dos espais diferenciats:
- Els membres de la Taula: són aquells agents que participen dels espais estratègics.
- El grup de difusió: són aquells agents que reben tota la informació i que poden participar en grups de treball específic i en jornades obertes.
- Les entitats impulsores de la Taula (IDAPA i ACAPA) fan una identificació i selecció d’agents clau al territori, tenint en compte la representació equitativa territorial i de rols, per tal de garantir quotes de participació.
- Paral·lelament, a través de la pàgina web de SomPirineu es pot sol·licitar l’interès per a participar-hi. En aquest cas, les entitats impulsores valoraran la incorporació dels o les noves membres i es donarà resposta a la persona o entitat sol·licitant.
- Finalment, s’estableix un mecanisme de renovació periòdic en el que es valora l’interès de canviar les figures representants i incorporar-ne de noves.
Estructura de funcionament
- Assemblea anual: on es convoquen totes les persones membres de la Taula amb l’objectiu de presentar la feina realitzada i treballar les línies estratègiques.
- Grups de treball: són espais de treball que es convoquen puntualment, sovint vinculats als eixos estratègics que estructuren la Taula. Són espais operatius i amb participació voluntària.
- Secretaria tècnica: gestiona convocatòries, documentació, redacció d’actes i canals de comunicació.
- Coordinació amb la Taula territorial d’habitatge rural: grup de treball tècnic que treballa per a la coordinació de les línies de treball de la Taula amb el seu òrgan anàleg a nivell català. És un espai de coordinació i treball conjunt.
Formulari públic (web)
M’interessa participar a la THAPiA



